Se’ns fa difícil,
molt difícil la teva absència! El poc temps que hem tingut la sort de compartir
amb tu, hem descobert una noia afable, discreta, atenta, cordial, de bon
tracte, reservada, afectuosa, dolça molt dolça.
Que gran que veurem , a partir d’ara, el teu pupitre! I
que dur el silenci que produirà el teu buit! Un silenci molt diferent al de la
teva moderació i mesura, un silenci dolorós, afligit, desconsolat...
No ens volem acomiadar de tu Anna, tot i que sabem que no
tornaràs, conservarem la teva taula, la teva cadira, els teus treballs, perquè
et volem fer present entre nosaltres, i el teu espai buit ens parlarà de tu i
fins i tot hi veurem el teu somriure, els teus llargs cabells rossos i la teva
mirada dolça, amable, atenta i benevolent.
I et volem dir: “Gràcies, Anna!”. Gràcies pels moments viscuts amb tu, gràcies pel temps que hem pogut estar al teu
costat, gràcies per la teva veu melodiosa, gràcies pel teu exquisit tracte. Anna, un nom dolç que t’escau!
T’ ESTIMEM
Els professors del Brugulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada