Anna,
encara que portem poc temps juntes, érem molt bones amigues. Tu eres la persona
que animava les classes, que portava la felicitat. El teu silenci, ens feia
somriure a tots. Les teves rialles, arribaven al cor del poble, i els teus
ulls, invadien tot el territori. La teva cara era preciosa, els teus llavis,
el teu nas, els teus ulls, i sobretot, la teva rialla.
Per culpa
d’aquest accident, ha acabat en tragèdia. A tots ens ha fet reflexionar, ara
ens n’adonem de com és la vida, que alguna vegada sempre passen coses com
aquestes, ja imaginant-nos que no són intencionades. Però la vida és així, no
s’hi pot fer res. S’ha de continuar endavant.
La teva
germana, la Judit ,
encara no ho sap que vas passar a la bona vida. Però segur que quan ho sàpiga
t’enviarà energia, forces, petons i abraçades cap a tu. Ara, tots els
familiars, amics, companys, etc, lluitaran perquè la Judit i la Carla , sobrevisquin i que no
passi cap desgràcia. Anna, força, energia, valor, felicitat i amor, endavant,
que la vida continua. Jo continuaré pensant en tu, t’enviaré tots els petons i
abraçades que vulguis. Encara que no siguis aquí, a la terra, sempre estaràs al
meu costat i sobretot al meu cor.
NO
T’OBLIDARÉ MAI ANNA !
Clàudia
Rigau
Hola,petita
ResponEliminaSe,què tampoc ens hem conegut molt en el llarg de 1er d'eso pro ens hem conegut vastant d'urant els messos. s'ens fa difiçil acceptar-ho pro a passat ha tingut de passar sempre et preguntes PERQUÈ? pro ningù et diu la suluciò de el què ha passat.No,vuliem què passes prò ha passat... què sapigues què cuiden de la teva germanà i de la familia. m'en enrecordo què m'ensenyaves el braç què amb deies què havies caigut amb el cavall i jo et deia: tornaras a montari? i tu amb deies no prò jo et vaig dir MAI TENS QUE PERDRE LES ESPERANÇES PER RES,què tu podies feró què eres forta i podies fero i tu amb vas dir què ja ho intentarias prò nomes vull què sapigues què no t'oblidarem MAIMAIMAIMAIMAI què sempre estaras amb nosaltres T'ESTIMEM KUKA<3