Bueno, podria començar dient el que normalment es diu, que la vida és molt injusta, que tu no t'ho mereixies, que ojalà no hagués passat mai el que va passar, que li hagués pogut tocar a un altre...però lamentar-me no em serviria de res perquè cap de les meves paraules farà que tornis.
Diuen que els humans som energia, i que l'energia no es crea ni es destrueix. Tu eres una energia que brillava molt, així que confio amb que mai ens abandonis i que sempre estiguis entre nosaltres, que mai no et pensis que ens hem oblidat de tu perquè això seria oblidar-nos del que ens ha fet més feliços d'aquest món en dotze anys. Podràs estar entre nosaltres, però no podràs tocar ni dir res, ni parlar amb ningú... Però això deixa'ns-ho a nosaltres, nosaltres ens encarregarem de cuidar el teu papa, la teva mama, la teva Judit i tota la teva família, tu tranquila, ja has lluitat prou, passa'ns el relleu i nosaltres continuem.
Teniem un vincle molt especial nosaltres quatre, un vincle que ningú podrà entendre mai... tampoc fa falta perquè l'hem tingut i sempre el tindrem.
Ja no sé què més dir, estic fent el cor fort i lluitant contra un nus que tinc a la gola per no inundar aquest paper que tinc davant i impedir-me acabar aquest escrit... el que sí et vull fer saber és que cuidaré i cuidarem sempre dels teus, els hi farem els petons que tu no els hi puguis fer, els hi farem totes les abraçades que tu no els hi puguis fer, cuidaré de la Judit, t'ho prometo, estaré sempre amb ella.
I per acabar, t'he de dir que la sensació de que te n'hagis anat, no és la sensació d'haver perdut una amiga, o la millor amiga de la meva germana...sinó la sensació de que se m'hagi anat una germana petita, això és el que ets i seràs sempre per mi, una germaneta petita.
T'estimo molt Annita
Laia Ramirez de Cartagena
20/01/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada