CARTA PER L'ANNA

Estimada Anna!

Tinc un paper al davant, m'agrada escriure amb el bolígraf, he llegit tot el que hi ha penjat en el teu bloc i estic emocionat, he començat aquesta carta moltes vegades i la paperera n'és fidel testimoni, et voldria expressar moltes coses i es tant difícil fet-ho.
Soc el Quim, el pare de la Mireia i la Carola, el ximple dels cavalls, tinc 48 anys, quasi 49, he viscut molt, moltíssim més que tu i crec que el correcte seria que tots visquéssim més anys, et prometo que si pogués em cambiaria per tu ara mateix, però malauradament no puc, es un sentiment totalment egoista, es molt més fàcil morir per tu, que tenir que viure sense tu.
Quant estic amb els teus pares, la Mercè i el Carles, o la Judit o l'avia Anna i tots aquells que t'han estimat, voldria ser capaç de consolar-los, de treure'ls de l'immens dolor i el sentiment d'impotència per la buidor que tu has deixat amb la teva prematura partença, però no se com, ni que tinc que fer o dir-los.
Tinc molt clar que en aquesta vida l'important no es quants anys vivim, si no, com els vivim.
Es curiós, segurament de tots els que hem plorat la teva mort, soc el que feia menys temps que et coneixia, però el poc contacte que hem tingut ha estat molt especial, et feies estimar deseguida, tenies un do, amb la teva alegria, el tracte fàcil i molt agradable, sempre, sempre, sempre amb el somriure a la cara, donaves llum i confiança a cabassos, gràcies!
Anna, no se que et vull dir, ni com dir-t'ho, sencillament dono gràcies a la vida per haver-me permès haver-te conegut i el curt però intens record que porto de tu en el meu cor em dona força per tenir ganes de viure i poder compartir un somriure amb els que m'envoltin com a postum homenatge al teu semblant.
Que maco es recordar-te alegre, somrient, amiga de tothom i quin anhel ser capaç d'imitar-te.

Fins sempre Anna estimada!!!


Quim