Hola petitona,
Quan va passar tot, semblava un somni, i t’haig de dir, que jo encara i sóc, dubto que m’hagi despertat, no té cap sentit despertar-se si tu tampoc obres els ulls. Princeseta, últimament fa un temps estrany, m’imagino que la teva entrada al cel ha portat molts canvis, un àngel com tu no havia arribat mai en aquell màgic món..
La teva absència ens mata, però alhora sabem que hi ets, que mai ens has abandonat i mai ho faràs. Saps què? Ara cada diumenge ens ajuntem molts dels nens de Can Puig, de l’antiga classe de la Judit! Fem una petita excursió fins a casa teva, per passar l’estona amb la teva estimada família. Ara tenen una conilleta, es diu Nit, és preciosa i no para quieta! J La Judit la va comprar per tu i la cuida com si ho fessis tu.
La teva família no està sola, té a tota aquella gent que sempre estarà amb ells, però tu també i ets, els i dons forces per seguir endavant, i ser que encara que nosaltres no et veiem, tu ens observes.
Els dies passen, no et podria dir si passen ràpid o lent, simplement em limitaré a dir, que passen.. Tots desitjaríem tornar-te a veure, agafar-te, abraçar-te ben fort i no deixar-te anar mai. MAI.
El mateix divendres ens vàrem veure, i amb la teva preciosa rialla ens vas dir: Fins dilluns! Ser que aquest dia arribarà, tu ho vas dir, i es complirà, no perdre l’esperança, ser que et tornaré a veure, tard o aviat, però no et diré mai un adéu per sempre, no existeix.
Ara, mentre t’escric, se’m inunden els ulls, i se’m acaben les paraules, són tantes coses a dir-te petita, tantes, que no ser per quina començar i per quina acabar.. És injust, no te les hauria d’escriure, te les hauria de dir, a cau d’orella, sentint la teva gran rialla. Intentaré fer-ho lo millor possible, ser que sigui com sigui la carta, a tu t’agradarà, per poc que digui.
Et sento, molt a prop, com si m’abrasessis en aquells moments que desitjaria que el món se’m emportés, ser que m’acompanyes en els moments de rialles, ser que m’escoltes en els moments de parlar, i ser que em rectificaries en els moments d’error.
Podria cridar i dir amb sinceritat, que tu, eres perfecta. Perfecta per nosaltres, perfecta per poder seguir caminant, perfecta per estar aquí amb nosaltres i no per haver hagut de marxar.
Una nineta tan petita, i tan gran al mateix moment, diuen que del pot petit bona confitura i haig de dir que té tota la raó, tan absent i alhora tan present.
Tots aquells moments amb tu, ningú els oblidarà, ja que cada segon viscut amb tu, és un gran tresor.
No ser molt bé que fer en aquestes situacions, ja que mai res tan dur m’havia passat. Intento fer el millor per la teva família i per ajudar-la, ja no perquè això no sigui tan difícil, sinó perquè sàpiguen que estic fen-los costat i que tenen una espatlla on recolzar-se, unes orelles que els escoltaran sempre que ho necessitin, uns braços on abraçar-se, uns ulls per plorar amb ells, en definitiva que aquí estic jo per qualsevol cosa que necessitin.
Petita, creus que ho estic fent bé?
I aquí em m’acomiado, no ser com dir-te tot el que no té dit, però que sàpigues que t’escriuré, molt i molt més, que aquesta és la primera de les moltes cartes que et faré.
Adéu Anna, però no per sempre, sinó per un petit temps, ara tu estàs amb nosaltres, però un dia, tots estarem amb tu.
T’estimo molt més que infinit petita.
Atentament,
Júlia Molina Pujol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada