Anna...No ser per on començar...a vegades penso..no serà tot un somni? peró és la realitat i l'hem de afrontar. M'enrecordo quan a menjador feiem aquells teatres, tú, en Ferran, en Yeray, l'Omar i jo ens ho passavem pipa! O tambè cuan tu i jo vam estar preparant tans de dies el vall per a la festa de la Mariona. No sé perquè te'n has anat, eres molt jove...Tens sort que mai t'ha faltat res i has merxat en pau. Cada dia penso quan em vas dir: Adeeeeu Berta per si no ens veiem fins dilluns i totes dos tan normals.La vida és molt injusta i sobretot per els més inocents peró tranquila petita meva..Cuidarem de la teva gran germana, la Judit, del teu gran cavall,en Granit i dels teus papes i per si no ho sabies ara tens un conillet que es diu Nit! És preciós. Podria fer-te una llista que no acabaria mai peró no en faria prou amb tot el temps del mon que s'apigues que t'estimava, t'estimo i t'estimaré per sempre i sempre més. Un petó t'estimo mooltissim petita <3 NO ÉS UN ADÉU ÉS UN AREVEURE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada