Anna amor, em disculpo per escriure't tant tard... no tenia forces... no tenia forces per enfrontar-me a escriure't per una carta i no personalment. Em mata la teva absència i sens dubte vull la teva presencia però ja no pot ser. Anna no aguanto aquest patir, aquest despertar-me i no veure't, no t'escolto, però si et sento, et sento dins del meu cor diguent-me que continu-hi endevant diguent-me que em porti bé que tu sempre m'estaràs vigilant.
Hi han moltes persones en aquest món que es diuen t'estimo, t'adoro, et necesito, et trobo a faltar... Però Anna diguem saben que és l'amor, saben que és estimar a una persona amb tot el cor com jo ho faig amb tu, saben que és adorar a una persona com jo t'adoro a tu, saben que és necesitar una persona com jo et necesito a tu saben realment que és trobar a faltar a una persona com jo et trobo a faltar a tu ... que fins i tot a vegades m'oblido de que existeixo i només penso amb tu. Anna has estat al meu costat aquests anys no has protestat ni un moment estaves al meu costat quan et necesitàva, però ara que et necesito més que mai ara no et tinc. La vida és com un joc ho pots perdre tot sense apostar absolutament res, això es el que ens ha passat... Anna et trobo tant a faltar que a vegades me'n oblido de mi, de la meva familia, del món de la terra.... quant penso en tu el món es para. En el meu cap només hi ha espai per tu, per recordar-te i estimar-te mutuament. En fi Anna sé que saps que t'estimo i sé que saps que en el meu cap no hi haurà espai per ningu més que per tu, SÉ QUE HO SAPS NOMÉS ET DIRÉ T'ESTIMO AMB TOT EL MEU COR
De part de la teva Meri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada