Una família per admirar!

Petita, tots els cops que t'he escrit són per voltants de la data que a tots ens fa tant de mal, aquell dia que vas haver de fer un gran pas amb la finalitat de descobrir lo desconegut. Les paraules són importants per a nosaltres, ja que elles ens permeten poder entrendrens entre nosaltres, fan que ens poguem expressar i raonar, són una peça clau per la nostra vida! Imagine't petita, que ni les simples paraules poden descriure aquesta situació, l'anyorança que sento dins meu, la rabia que em causa pensar-te i no poder-te veure. Estic complint el que et vaig prometre, cuido de la teva germaneta i de la teva familia i dir-te que cada una de les persones que forma la teva familía són un tros de pà, són les persones més tendres i agraides d'aquest món, són aquell tipus de persones per les que veus que val la pena lluitar-hi, i amb les que no et faria res haver-hi de compartir mils moments, més ben dit, serien aquelles persones que jo triaria per passar-ne mil i més. Tens uns pares que no tenen preu, tens una àvia que es impossible no estimar-la i tens una germana per la que lluitarè a cada segon, a la que no abandunarè mai! I tu, aquella princeseta que amb els teus ulls et menjaves a tothom i amb el teu somriure feies que ens desaperaguessin tots els mals, perquè cada membre de la teva família és un tresor, i se'ls ha de tractar com a tal.

 

Avui escric per agrair a la teva familia tot el que fan, sembla extrany, però és així, perquè com veus en el blog ells ens agraixen a nosaltres el que estem fent, però en realitat no tenen perquè fer-ho. Ja que tot el que fem és perquè volem, perquè s'ho mareixen. Jo els i agraeixo que ens deixin lloc sempre a la vostra casa, que mai ens negin l'entrada. Agraeixo les abraçades que ens fan, que ens donen l'energia per seguir endavant. Agraeixo el costat que ens fan, perquè el que nosaltres li fem a ells, ells ens el tornen, ja que sense la seva ajuda nosaltres no seriem capasos de fer el que ara estem fent. Tots junts ens estem fent més forts, ja que colze a colze junts som molt més que un. Podria dir que és una ajuda mutua.

 

Per mi, la teva família és la que fa que jo disfruti cada segon, perquè a cada moment ens demostren que hem de viure la vida intensament, i que tot i que ens trobem pedres, muralles, camins foscos i moments on sembla que no veus el final, s'ha de seguir lluitan, i ja no per tu mateix, sinó per els demés! Jo lluito per a qui m'estimo, lluito per tu Anna, per la teva Judit, per a la teva familia. Lluito per a qui em don forces per seguir endavant i m'estima tal i com sóc. Crec que tot això ens està fent reflexionar i ens fa adonar de tot el que ens envolta, tots els problemes que ens podem trobar i com els hem d'afrontar. I es diu que mai se sap el que es té fins que ho perds.. Tots saviem el gran regal que eres petita..

I Anna, tens una família d'admirar!!

 

Cada moment que et penso, ploro, tu ho saps perquè estàs amb mi. Ser que no vols aixo, ser que vols que disfrutem per a tu, i ho faig. Ser que vols la nostra felicitat petita, però sens fa molt dificil, perquè la felicitat que sentiem al teu costat no la recuperarem mai més, sense tu no serà mai més el que era.

 

Quan veig somriure a la teva germana, em brillen els ulls i la meva felicitat es duplica!

Tot el que fan ho fan per tu, perquè ni la mort ens separarà de tu, perquè eres persona per admirar, eres persona tendra, eres persona perfecta, perfecta per estar aqui amb nosaltres i no per haver hagut de marxar. La teva estància aquests dotze anys ens ha marcat i això fa que no et pugem oblidar.

 

Tu, petita princesa has marxat

Però no ens has abandunat

Notem el teu alè que ens parla

I et diem que la teva absència ens mata

 

Nom tan maco com Anna

Com humil persona que l'omplia

Plè d'alegria i records

Que perdureràn als nostres cors

 

Reina dels llacs, princesa dels rius

Entre nosaltres tu vius

Com fa mesos enrere seguies

Per els nostres camins i vies

 

La vida al final ens porta

Allà on el futur escombra,

tots els records del passat

Que en el seu moment ens han marcat

 

Però ni el temps farà

Que de la nostre ment puguis marxar

Un somriure ens treus quan de la nostre ment fas marxar els moments de tristó

Convertint-los en la brillantó

Cap a un futur millor...

 

I tot queda en l'esperança

d'una nit més d'anyorança

Necesito que ens retrobem

I d'un segon crear un record inmens

 

T'estimo molt Anna, molt!

 

I necesito agraïr a la teva familía per ser com són i per com sóc jo quan estic amb ells.

 

Sus estima d'una manera inexplicable! <3

 

De tot cor,

 

Júlia Molina