I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dilluns, 20 de maig del 2013

Per l'Anna, des de l'IES Brugulat (II)


Anna, no puc parar de pensar que ara ja no podràs estar amb nosaltres. Encara que feia poc que ens coneixíem et trobo a faltar un piló. Me’n recordo que feia quatre dies que anàvem juntes al pati amb la penya. T’extrenyaré molt, sempre formaràs part del meu cor. T’estimo!!

Sandra Moradell





Anna encara que ja no hi siguis, mai ningú no podrà oblidar el teu record. Seràs el meu àngel, el meu estel, sempre estarà al meu cor perquè em fagi llum per continuar afrontant el meu dol.
SEMPRE ET RECORDARÉ, ANNA!!
Els meus cosins, l’Aina i en Bernat,

Mireia Pairó





Anna,

El record de la teva dolça i tranquil·la mirada ens acompanyarà i ens farà millorar com a persones.

Montse Estévez (la teva professora de castellà de l’institut)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada