Princesa, ja fa un temps que va passar, però dins al meu cap una cosa em taladra cada dia digent-me que tu ja no i ets i, que et va passar una cosa terrible i res et podrà fer tornar, aquell día m'ho van dir però no s'havia quines persones havien sigut les desafortunades, però quan m'en vaig enterar em vaig ficar a plorar, i no podia parar, i el que va ser més fort va ser aquell dilluns, tothom parlava de la terrible cosa que ús havia passat, vam tenir que anar a teatre i de camí vam veure passar el cotxe on tu anaves! Alló va ser massa, massa dur princesa.
I és d'aquelles coses que mai t'esperes, però quan passa t'afecta d'una manera inhumana....
I és que tu fas brillar les fulles, tu fas creixer els camps plens d'herba cada día, tu fas que les flors s'obrin avans d'hora i que brillin com mai ho havien fet, perquè tu tens una força enorme que fa que tot sigui precios i bonic, com tu ets, vas ser i seras. Perquè petita tu ets una angelet que viu en una estrella que brilla més que ninguna.
I, sense tu, jo no puc, sense tu si no hi ets, sense tu jo no sóc ningú.... Si no estas aquí, si no estàs amb mi, jo no et puc besar jo no et puc sentir.... I sempre estaras al meu cor!
Un petò ben fort d'una persona que t'estimo un pilo, reina, descansa be allà on siguis que estas!
Carla Dumons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada