I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




divendres, 17 de maig del 2013

Saps que lo meu no és escriure ... però tractant-se de tu és inevitable.
Amor cada nit miro per la finestra de la meva habitació, i miro l’estrella més brillant que hi ha al cel, amb esperança de que siguis tu, parlo durant una bona estona. T’explico lu que ha pasta a classe, les tonteries que fa l’Omar o l’Oscar, aquelles tonteries que quan tu i jo ens assentavem al seu derrera reiem tan. T’explico les noves activitats, les coses que fem amb la colla, i moltes coses més. Com per exemple et vaig explicar com anava la cantada que ens hi estavem esforsant molt i que segurament ens surtiria molt bé, ens va sortir molt bé perquè te la vam dedicar i pansant com si tu ens estiguessis veient ho vam fer el millor que vam poder.
Anna et tinc present, molt present mai oblido el teu somrriure ni els teus ulls blaus preciosos que sempre tindràs<3
No vull acavar aquest  escrit sense explicar una expariencia que vam passar. M’enrecordo d’aquell dia que vam quedar per fer el treball de expe i jo no trobava la teva casa, gràcies a tu i a la teva germaneta Judit vaig arrivar. Quan vaig arrivar em vas abraçar i  em vas somrriure. Vam començar el treball, el cap d’una estona, quan la teva germana va marxar a l’hípica, vam posar la música molt alta i ens vam dedicar a imitar els balls dels videoclips de les cansons. A la que vam riure més va ser a la de “Gamgam style” ens ho vam passar tan bé! Aquest record el tindré tota la vida igual que tots els que tinc amb tu , que per sort en tinc forces.
T’ESTIMAVA T’ESTIMO I SEMPRE T’ESTIMARÉ.
No canvis sigues feliç!!!!
 
Júlia Bahí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada