I ja arriba un altre 18, i tot segueix igual...

I ja arriba un altre cop, ja arriba la rabia, la tristesa, la por.
Ja arriba aquella angoixa i aquell nus a la panxa, ja arriba...
Arriba un altre 18! Un alte 18 sense tu...
Ja fa 4 mesos, 4 mesos que estic sola i que no et tinc al costat, no et tinc a prop, quan es ara que et necessito que necessito que m'apois sentir que em recolzes, sentir que estas aquí per tot, saber que hi ets...
No t'imagines el que et trobem a faltar Anna... I aquell buit a casa, aquell silenci quan arribo, aquella tristesa a les nostres mirades... LA TEVA ABSCÈNCIA!
I ja arriba un altre cop el fred, els núvols negres que no deixen pasar la claror i que enfosqueix la ciutat com si es fes de nit... I aquelles mirades fosques i apagades en reflectir-hi la foscor d'un cel trist, un cel que ja no és el que era abans, ja no brilla.

Em costa tornar a entrar a la teva habitació, tot està com tu ho vas deixar... Els llibres oberts sobre la taula, el llibre de mates, soposo que tenies deures per dilluns, i tu ja els feies divendres, tant treballadora com sempre per poder disfrutar d'un cap de setmana que mai va arribar,
l'ordinador apagat amb la pantalla negre que no s'ha tornat a engegar, l'agenda també oberta amb un permanent groc al damunt...
El llit fet amb aquell nordic nou que t'havia comprat feia poc l'àvia i que tu i dormies amb aquella il.lusió... I ara amb roses al damunt demostrant el nostre efecte i carinyo...
L'estoig també obert amb els teus bolis i llapis tot a punt per quan tornesis de l'hípica acabar algunes coses, pero tornar... encara no has tornat, i alla t'espera la taula, els llibres i els colors, t'esperen a que t'assentis a la cadira i que continuis treballant com si tot això no hagués pasat...
A un altre costat de la taula, i guardaves aqulla funda amb les teves ulleres vermelles que quan te les posaves ens omplies amb la teva gran mirada.
I a sobre el capçal del llit tots aquells joiers omplerts amb braçalets, collarets i arrecades que familiars i amics han volgut per dur sempre a prop una part de tu...
Fotos a totes parts, papers, i altres coses que segueixen igual tot igual i que estan esperant'te.

Però envers tot això faig un esforç i entro a la teva habitació, per sentir-te mes a prop sentir la teva olor, i veuret allà, allà assentada a la cadira fent els deures, o a l'ordinador escoltant musica, o al llit esperant a que et digues bona nit, et veig Anna, veig la teva carona i el teu somriure... I m'assento al llit, tel desfaig una mica i espero a que tu em cridis i que vagis corrents a desfer el meu, pero no, tot està igual, tot son miratges i sons dins un inmens silenci i buit que omple la teva petita habitació...

Si Anna un altre 18, un altre terrible dia, un dia que ningú mai oblidarà...
I nosaltres seguirem dia rera dia, esperant a que ens tornem a retrobar...

Jo també t'estic esperant Anna! T'estimo moltissim!

La teva germaneta que t'estima, Juditta!