Hola Anna sóc la Meri venia per dir-te com he passat l'estiu... la veritat és que no gaire bé... bueno qui creu que ha sigut un bon estiu? Qui creu que un estiu sense tu és un bon estiu? ...
Anna et trobo molt a faltar ... tothom et troba a faltar... tothom sent una horrible buidor .. Totes les nits abans d'anar a dormir penso en tu, penso en el temps que fa que no et veig ... el temps que fa que no t'abraço... i penso en el temps que haurem de passar sense tu...
Recordo aquell 19 quan em va arribar el missatge... el missatge que deia que tu havies tingut un accident ... quan recordo tot allò em quedo sense aire ... noto una fortissíma buidor que mai s'emplenarà. Quan penso que mai més et podré veure mentre una cosa en el pit que és indescriptible
Perquè ens ha hagut de passar tot això? Perquè ens fan sentir tant de dolor? Perques i més perques em volten el cap cada nit quan penso en tu... Jo recordo aquells dies que trucaves al teu pare per preguntar si podies venir a casa o si jo podia venir a la teva, recordo quan ens asentàvem i la Montse ens demanava que què voléem per berenar.. si no hi havia la Montse ens ho feiem nosaltres. Obries el calaix del pà, el calaix que nosaltres anomenàvem la mini fleca, i recordo els teus enormes entrepans de nutella i els tips de riure que ens fèiem. També recordo la teva cara de felicitat quan veies a la tele l'anunci de Miel Poops seguidament t'unies a la cançó i feies algun saltironet jo exclatàva a riure. Una vegada quan vam arribar a casa teva vam veure la peixera verda i amb els peixos flotant ... jo vaig dir: Anna crec que se t'han mort alguns peixos... recordo la teva cara de fàstic quan els agafaves i jo deia: ho sento ... i tu em responies amb riure: és iguaaal! Si total són peixos i després esclataves a riure i com era normal jo et veia riure i reia. Recordo que quan feiem els deures i jo no sabia alguna cosa t'agafava la llibreta i t'ho intentava copiar com és natural tu em deies: No Meri no! Seguidament em deies: vaaa què passa? Jo et deia el meu problema pensaves un rato i em deies: aiix Meri si és super fàcil!! em deies com s'havia de fer i problema resolt ... tant de bo ara els problemes que tenim es puguin acabar així... Anna recordo quan venia a veure els vostres pessebres! Mare meva els millor pessebres que he vist mai ho tenia tot... i tu em deies amb riure: Meriiii .... troba el caganer! Sempre m'ho acabaves diguent perquè era impossible trobar lo. En fi Anna aquests petits detalls aquestes petites històries fa que et recordem cada dia.. recorda amor meu riu! riu per nosaltres
T'estimo molt Anna ! De part de la teva Meri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada