Hola Anna,
Tu no em coneixes, però això no importa gaire. El dia que vaig saber del teu accident jo estava surtint del aigua de Ca l´Estreta, collia garoines. Un dia fatídic, però avui t´haig de dir que cada vegada que me fico al aigua amb el neopré, et dedico la passejada pel fons marí. Es bonic. Per això, vull que cada garoina que agafi, cada peix que vegi....... sigui un somriure teu pels que t´estimen.
Demà m´hi ficaré al aigua per tu.
Joana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada