Hola Anna, sóc la Berta, fèia temps que no t'escrivia, però això no vol dir que no et recordés. A casa,COM ja et va dir la meva germana, Judith, sempre et recordem. A vegades li explico a la meva mare, l'ho bé que ens ho passàvem juntes a menjador, al pati de can puig o alguna vegada que haviem quedat, era molt divertit. T'enrecordes quan jugabem a que erem entrenadores de dofins? Están a punt d'arribar les festes de Nadal, i són dies alegres, però a la vegades no sé perquè també són tristos. Saps,vull pensar que l'estrella que iluminem a sobre l'arbre ets tú Anna. Els records que tinc de tú són de pocs anys... Però a la vegada molts, de P-3 a 1r d'ESO. Ojalà hagués sigut una vida molt llarga, et recordaré sempre, Anna...T'estimaré sempre i et seguiré recordant. <3
I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:
no ploreu pas ma mort.
Perquè en tan curt viatge despedir-nos,
si jo us espero a port.
diumenge, 14 de desembre del 2014
LA TEVA AMIGA BERTA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada