T'en recordes del dia de reis?
Ens aixecavem molt aviat per anar a buscar els regals que estavem al menjador escampats per tot arreu. Tú i la Judit en pijama, descalces amb aquells ulls tant brillants, cridant i casi estripant els embolcalls per poguer veure el que hi havia a dins.
Era un dia molt especial, per tots, però sobretot pel avi, que també ens va deixar una mica abans que tú. Ell sempre intentava comprar tot ben d'hora perquè no us pogues faltar res en aquest dia, encara que tingues que donar mil voltes. Una vegada us va portar una pissarra de música tan gran que no li cavia al cotxe i va haver de demanar a un seu amic que li deixés la furgoneta. Quin riure!.
Un altre any us vam comprar un piano i vam aprofitar un moment de la tarda del dia 5, que vosaltres no hi éreu, per pujar-lo amb una grua molt grossa passant per la terrassa fins a l'estudi. Quina feinada!
Res semblava que pogués canviar la nostra vida, tant normal, com moltes altres families.
Però mai tot és per sempre, i encara que no ho volguem veure soms fràgils, molt fràgils, i en un instant tot pot donar un gir abismal.
Anna, nosaltres ara intentem viure amb la teva absència.
Tot i la nostra tristessa, aquest any en el dia de reis hem tingut una mica de il.lusió dons gràcies a tú i a la recollida de joguines molts nens de banyoles hauran vist satisfets els seus somnis.
T'estimem reina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada