I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




diumenge, 25 de gener del 2015

L'espurna brillant

Anna bonica,
 
Al nostre cor hi viu una espurna brillant que vol arribar
a la vida per poder tenir els teus llargs cabells rossos,
a la il·lusió per poder tenir el teu somriure,
a la primavera per poder tenir la teva frescor
al mar per poder tenir el color dels teus ulls i
al cel per poder tornar a estar amb tu.

Passarà el temps si, i no hi podem fer res, però mai deixarem marxar del tot l'espurna, la cuca de llum que diu la teva mama, ella és el teu record
 
Teresa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada