I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




diumenge, 11 de març del 2018

LLIURE

Anna, bonica. Avui et deixo un poema escrit per la Dolors Tenas Solano.
És un poema que va escriure fa un temps, i que vol compartir aquí aportant un granet d'amor. És preciós.
Diu que ara aquest poema serà per tu.

...I un dia caminaré
per damunt dels oceans,
cavalcant sobre les onades
com si fossin bells corsers;
solcaré els aires
qual àliga de coll banc,
remuntant penya-segats
i les muntanyes més altes
fins les verdes valls.
Ho seré tot i  no seré res,
ànima invisible, intangible
sense el llast d'un cos pesat...

I eixiré el sol.
I la lluna dormiré.
I en acabar aniré delitosa
a fondre'm amb l'univers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada