I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dimarts, 24 de setembre del 2019

LA TEVA AMIGA BERTA

Hola Anna, ja fa un temps que no t'escric però no he deixat de pensar-te ni de tenir-te present.
Les coses han canviat. Fins ara la teva pèrdua havia sigut una de les pitjors experiències que m'havia tocat viure, però tres mesos enrere el meu pare també ens va deixar.
Mai ningú ens prepara per perdre a una persona propera a nosaltres. Simplement passa i has d'aprendre a viure amb aquell dolor.
Que injust és aquest món. Tantes persones dolentes que poden gaudir d'aquesta vida, i a tu, Annins, que només tenies amor per donar, et van arravatar el dret fonamental dels humans; el de viure.
A tu, que estaves plena de bondat. A tu, que no permeties cap injustícia. A tu, que tenies tantes ganes de viure. 
Espero que la vida estigui essent més justa per a tu allà on siguis.

T'estimo moltíssim princesa i tinc tantes coses a explicar-te! Però estic convençuda de què algun dia podré fer-ho.

No t'oblido, angelet.

''No us deixeu abatre per la pena,
vosaltres que m'haveu estimat en vida
i els que jo també us vaig estimar puix
que la vida, la veritable vida, ha començat
per mi.''  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada