I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dimecres, 3 d’abril del 2013

UN BON RECORD DE TU

Anna,
L'altre dia vaig recordar aquella excursió que en Pol va organitzar: primer vam visitar una reserva  d'animals i va ser ràpid perque nosaltres avansavem ràpid pero els pares anaven molt endarrere, després vam dinar en un restaurant on en Jordi va tirar sal a la gasosa sense voler i quan se la va beure va ficar cara de fàstic, quan vam acabar vam sortir a fora a jugar, vam preparar una cabanya junts i fins i tot hi vam tirar sal pel terra perque semblessin pedres, quan vam baixar al riu ens vam emprenyar perque les grans podien baixar al riu i nosaltres no, al final vam baixar i casi que tu i la Mariona us ficàveu de peus al riu, tu la Marta i la Mariona tot el rato demanàveu que us fes fotos i en Jordi em demanava que el grabes fent tonteries, ja va ser la hora de tornar a casa i vam decidir que voliem repetir.
Va ser molt divertit sobretot perque hi eres tu.
Un peto!
 
Judit Bach Marquez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada