SENSE TU, COSTA RESPIRAR

Com bé et vaig dir, els dies passen, simplement es limiten a passar...
Intentem passar-los el millor possible per intentar demostrar-te que per molt que no hi siguis, et seguim recordant i volem fer tot el que fèiem amb tu.
A musica cantem una cançó que es diu “Mi lamento” i sempre que la canto em recorda a tu, i inconscientment deixo de cantar, tanco els ulls, i lentament em cauen unes llàgrimes, ja no ser si això es bo o no perquè el sentit en aquesta vida ha desaparegut des del primer segon que et vas allunyar de nosaltres..

Fa uns dies que haig de passar per la rotonda, i continuadament, mentre m’hi apropo noto una pressió al cor molt i molt forta, tanco els ulls, em fa molt mal passar per allà, perquè és molt i molt dur. M’agradaria fer el cor fort i poder parar-m’hi assentar-me, desconnectar de tot i que sortissis per allà, que em parlessis que m’abrasessis tan sols un instants per poder agafar les forces que em falten per seguir endavant.

Anna, sé que estàs aquí, que llegeixes tot el que pensem i que mai deixaràs de fer-ho, sé que confies amb nosaltres, que saps que tot el que fem és perquè ho sentim, i que moltes vegades ens equivocarem, però tu seguiràs al nostre costat, passi el que passi.

Els de Can Puig ara toquem la guitarra, o es podria dir que s’intenta, jo vaig pensar en fer una cançó, amb la nostra lletra, el nostre ritme, amb tots els sentiments que portem a dins, i que cada paraula d’ella vagui dedicada a tu. Aquesta me l’he inventat jo, l’ha vist la teva germana i poques persones més, a partir d’aquesta lletra (si els hi sembla d’acord als demés) farem el ritme i canviarem el que faci falta..


Trobarem a faltar la teva rialla
Trobarem a faltar a faltar el teu alè
Lo que mai oblidarem serà la teva manera de ser

Et sabem lluny i alhora a prop nostra
Això és així i sempre ho serà
Estaràs sempre entre nosaltres
I ningú mai et podrà oblidar

Si algun dia la Judit es troba sola
Perquè es veritat que et troba molt a faltar
Estem nosaltres les amigues de sempre molt a la vora per fer-li costat

Trobarem a faltar la teva rialla
Trobarem a faltar a faltar el teu alè
Lo que mai oblidarem serà la teva manera de ser

Ni que només fos per veure
La claror dels ulls teus tan blaus.
Per poder-nos dir un altre adéu
Sense por al teu final

Pensem el temps perdut al teu costat
I desitjar tornar a començar
Perquè sentissis el que t’enyorem
I que no sabem com continuar

Trobarem a faltar la teva rialla
Trobarem a faltar a faltar el teu alè
Lo que mai oblidarem serà la teva manera de ser

Plorem de ràbia per no tenir-te
Ràbia del perquè has hagut de marxar
Volem que tornis per abraçar-te
I que el món es pari un instant

La teva estimada família
No poden deixar-te anar
En el món on sense voler-ho has hagut de marxar

Sense temps de viure la vida
Que és la que ens toca estar,
I que ara sense tu no te sentit
I no sabem com hem de tirar

Trobarem a faltar la teva rialla
Trobarem a faltar a faltar el teu alè
Lo que mai oblidarem serà la teva manera de ser

Ens preguntem com podem
Viure ara sense tu,
Sense les coses tan teves que ens feien senti
La gran felicitat de poder-te tenir

Necessitem que ens ajudis
Que ens vigilis i sempre ens estimis
Perquè mentre el temps passa
Per nosaltres segueixes com si res hagués passat.

Trobarem a faltar la teva rialla
Trobarem a faltar a faltar el teu alè
Lo que mai oblidarem serà la teva manera de ser.

T’estimo molt Anna.

Júlia Molina