Com es possible que pugui viure sense tú?
Visc per inèrcia. Visc per la Judit, la teva germana que et troba tant a faltar. Visc pel teu estimat papa i per l'àvia (l'abuelina); si no fos aixis rés tindria sentit. Només amb tot l'amor i més, podem resistir la teva absència.
Com enyoro pentinar els teus cabells, el teu somriure, els teus ulls de blau celestial; i sobretot el petó de bona nit que et feia cada día i llavors tú em deies: mama, estaràs per aquï?, dons sempre volíes que durant uns minuts em passejes per devant de la porta de l'habitació i aixis et dormies més tranquila.
Encara m'enrecordo que no fa massa et vaig explicar que quan es va morir la meva germana la Montse als 21 anys després vam passar una epoca molt dolenta dons l'àvia també es va posar molt malalta; i tú vas dir: Quina vida tant dura mama!!!, i tant filla meva, dura ,duríssima!!!!!
Com potser que a la nostre familia ens hagi passat lo més terrible de tot que es perdre un fill per partida doble?, com es d'injust que dues persones tan meravelloses i encantadores hagin marxat!. Tot el món enter ha perdut amb la vostra absència dons dos essers en tal potencial de bondat i entrega es difícil de trobar. Espero que estigeu en un lloc millor i que desde on sigui ens il.lumineu el camí d'aquesta vida tant fosca, on per arà jo camino entre tenebres.
La teva MAMA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada