Les mestres parvulistes tenim un gran privilegi, el de viure amb els nens moments màgics de descoberta, d’endinsar-nos en els seus primers coneixements, les seves primeres preguntes, de compartir innocència, espontaneïtat, de gaudir de les seves rialles i calmar els seus plors.
I els arribem a conèixer, a estimar-los, i els imaginem en el futur amb el mateix caràcter que ja de petits ens hem atrevit a diagnosticar.
Anna... .amb el posat discret, el cap sovint lleugerament inclinat i la mirada atenta al que passava, t’atrevies a dir la teva, amb gràcia... fins i tot còmicament. Amb alegria suplies l’ànsia de voler fer les coses bé i amb naturalitat et guanyaves l’amistat dels teus companys.
Avui, en aquest cel blau que ara habites, continues sent l’Anna de mirada clara i transparent, i calmes, en el possible, el dolor de tots el teus.
Un petó
Teresa, la teva senyoreta d’Educació Infantil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada