I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




divendres, 27 de desembre del 2013

Em passo el Nadal imaginant-te

No et podem tocar, no et podem veure, però si que et podem recordar, tenir-te present entre nosaltres, imaginar-te, estimar-te,...
Tota la gent que t'ha conegut, que t'ha vist alguna vegada, que ha parlat amb tu, no t'oblidarà mai!
Anna, a tots ens agradaria que encara estiguessis aquí amb nosaltres...
Uff... el Nadal, són uns dies tan especials, tan màgics, tan únics, tan diversos, tan fantàstics,... Però aquest Nadal és diferent, Anna, molt diferent! T'imagino a tot arreu: la teva imatge amb els teus cabells rossos, els teus ulls brillants i blaus, la teva cara dolça, el teu somriure sincer,...
Anna ets molt important i et trobarem molt a faltar.
Ho ets tot! Ja ho saps! <3 Sempre tothom t'estimarà i seràs present amb tots nosaltres! T'estimem tant....<3 Tots els records amb tu estaran guardats al tresor del nostre cor.
I recorda que sempre seràs el nostre angelet; un dels més bonics del cel i també d'aquest Nadal.

Pd: Anna, si pogués els hi diria als Reis que només vull que tornis amb nosaltres! <3

T'estimem molt, Anna! ♥

Mireia Viñas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada