Com et trobo a faltar Anna...com et trobem a faltar tots. Cada mes que passa és com una apunyalada, un dolor molt fort d'aquells que et fa migtencar els ulls i et talla la respiració.La diferencia es que qualsevol altre dolor per molt fort que sigui sacaba, en canvi el q sento jo i tota la gent que testimem tan es per tota la vida, tota la vida...Anem passant els mesos x inercia, ens fa por parar, ens fa por acceptar que ja no hi ets...es el nostre pitjor mal son, un mal son que ens acompanyara sempre. L'altre dia pensava què els hi diria de tu als meus fills en un futur. Els hi explicare que les princeses existeixen, els hi dire q des de que vaig neixer vaig poder estar al custat d dues i que eren precioses: tu i la teva germaneta judit. Els hi explicare la relacio que teniem, el vincle tan fort que ens unia a les 4, el que mai ningu entendra, era el millor que he tingut i tindre mai. Els hi parlare dels teus ulls blaus on tothom perdia el nord en miralse, els teus cabells daquell color marro daurat que semblaven d'or, la teva cara rodoneta i vermelleta com una pometa i del teu caracter angelical. Els hi dire que eres fantastica, que per ells ets una tieta mes, una tieta que va marxar abans d'hora pero qe sempre els protegira i defensara igual qe fas amb mi i amb tots els que sempre et portarem al cor. Sem fa molt dificil la situacio, a tots sens fa molt complicada i cada 18 i 19 es un dia assenyalat amb llagrimes al calendari de molta gent. Fa poquet va pujar amb tu una persona molt especial, la teva avia. Et cuidara molt be, tabrigara a les nits pq no tinguis fred, texplicara histories i et fara un peto de bonanit.
Recorda que ara tu estas amb nostres pero un dia tots estarem amb tu i podrem tornar a riure juntes totes 4. T"estimo molt annita♥
La teva Laia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada