Van passant el dies, i com més temps passa més t'enyoro i t'estimo.
Sí Anna, t'estimo i t'estimem.
Saps, fa uns dies que va ser la fira de Sant Martirià, la fira que sempre hi ha bestiar i sobretot cavalls. Nosaltres sempre hi anavem tots plegats a veure els animals, a comprar formatge i embotits i passejar per les parades; però fa 2-3anys que encara aquest dies eren més especials desde que munta-vo a cavall.
Aquest any Anna, hauries estat molt contenta i feliç dons en Granit, el vostre cavall va quedar 2ºn classificat en el concurs morfològic de mascles de pura raça àrab.
Encara m'enrecordo com va començar la vostra afició als cavalls, tot va venir d'un casal d'estiu que va ho fer amb ponis quan ero ben petites: tú, la Judit, i les teves estimades Laia i Mariona. Sí, totes quatre. Com tantes i tantes coses.
Aà ja fa temps que tú i la Judit anavo a la Hípica Bosquerós. Tú sempre habíes estat més temerosa que la Judit,i tot i que t'agradava molt, preferíes mantenir-te en segon pla, i enlloc de muntar ajudaves a fer de suport en els raids, cuidar i mimar el cavall, i tots els gossos i animals que corríen per la hípica. Però aixís ja eres feliç. Només va faltar, i just demà día 2/12 ferà un any que muntant un altre cavall vas caure i et vas trencar el braç. Per tú, aixó ja va ser massa i vas decidir que potser no torneríes a muntar.
Qui ho había de dir!, que després d'aquest accident que tot i que no va ser rés, ja vam patir una estona
us hages de passar una cosa tant terrible!. PERQUÈ!!!!!!
Arà ja tot és irreversible, com pot ser!!
Anna, encara no m'ho crec i quan de cop desperto i veig la crua realitat em desespero.
Recordo cada moment el que la teva mama ha dit, l'aficio pels cavalls,l'amor pels gossos,la caiguda,l'accident i l'esforç que cada dia fa per tirar endavant,potser no tenim prou moments per parlar-ne pero sapigues que sempre estarem al vostre costat.
ResponEliminaTeresa,Ferran,Adria i Guillem