Anna,... no m´ho puc creure...el temps continua parat... recordo totes les hores de menjador que havíem passat! Tots els tractes que havíem pactat. Amb l´amanida. Quin remanament. La tomata al meu plat, les olives al teu plat, el pebrot amb mi, i l´enciam amb tu.... quins tips de riures!!!
I mai ens enganxaven. Sortíem a fora, al pati i ens quedàvem guardades per aquell abre, el nostre, el que sempre havíem cuidat. En el que hi passàvem hores de l´esbarjo, de menjador, de gimnàs,... però el que més recordo com totes dos escoltàvem atentes aquelles històries de la Berta. Totes aquelles de por. Ens encantàvem, sempre en parlàvem. I tu, tu estaves genial. Amb aquell magnífic somriure que mai no oblidaré, els ulls baus fixos en la mirada de la Berta. Quin tip d´històries. Vam agafar un empatx i vam canviar i jugàvem a fer de pares i mares. Ho recordo. Tu i jo teníem una cabaneta a sota d´un arbre caigut i baix. I la Berta i la Mariona una altre. Encara recordo on era la cuina, els dormitoris... i sobretot aquella clau que entrava en un pany, representat en un forat. I tots els somriures, i les bogeries que ens havíem arribat a inventar.... Quins records, Anna, quins records. I t´imagino, et dibuixo en els núvols, o bé mirant-me per sobre la muntanya. I estàs fantàstica.
Anna. T´envio moltíssims records de tots i totes els de CAN PUIG, i els de Brugulat. Sempre seràs una dels nostres. I sempre tindàs lloc per tornar.
Aina Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada