Aquesta setmana farà 18 mesos de tot plegat
i a més la disposició dels dies és idèntica a la mateixa setmana del gener de l'any passat.
Demà, divendres dia 18 serà igual que el mateix día que ens va canviar la vida per sempre.
Sí, per sempre.
Per què això que ens ha passat és tant terrible que a hores d'ara encara no m'ho crec.
Anna, t'enyorem tant!!
avui et volía escriure una cosa molt bònica:Era un àngel que feia el seu camí
i sojornava uns anys a casa nostra.
Ens partíem el pa; tot era alegre.
Ara torna a ser fora.
Aquest escrit pertany a : El princep de Joan Teixidor
I el vaig llegir amb una esquela d'un noi jove de 21 anys.
Anna, i realment es aixís com ho sentim molts,
ets un àngel que va venir però tristament per nosaltres va tenir que marxar molt d'hora.
Saps, bonica ahir al vespre l'hi vaig llegir al papa aquest petit text i aquesta nit ha tingut un dels somnis més meravellosos desde que tú no hi ets: ha somiat que veníes a casa a veure'ns amb un vestit blau cel i que estaves molt bònica, i que també hi havien les teves amigues que havien arribat a casa per saludar-te dons sabien que tú estaves de pas per visitar-nos. Nosaltres erem conscients que tú no podíes quedar-te però no feiem rés per reternir-te i tampoc estavem tristos, sino que aceptavem aquesta situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada