FRAGILITAT

Anna,

Aquets dies arrel de la tragèdia del avió, s'ha revifat en mi els moments viscuts del vostre accident.
Com compadeixo els familiars de les víctimes!. El seu dolor es el meu.
Sobretot penso per semblança al nostre cas, ens els setze adolescentes que ja no tornaran a casa seva.
Quanta vida perduda!.
Quan de futur trencat!.
Totes les morts son doloroses, però la d'un fill, i jove et sumeix en un buit tan inmens que difícilment es pot omplir mai més.
Com és de fràgil la vida, tot pot canviar en un instant, i et preguntes perquè tú?, perquè la fatalitat, l'atzar, la mala sort o el destí t'ha apartat per sempre del nostre costat.
perquè tú i no un altre?
I tot i el dolor i les llàgrimes, sense pietat la vida segueix, els avions volen i tot va al seu ritme, només els familiars i més propers restem anclats en el record.
Nosaltres ja fa dos anys que vivim amb la teva absència, i encara és molt dur.
Al principi dels fets et sents molt acompanyat i recolçat però progresivament i com és normal et vas quedant més sol. La soletat en el teu propi dolor.
I és un mateix que ha de poguer sortir de les fosques, un mateix que ha trobar de nou sentit a la vida. Però jo, en alguns moments, visc la teva mort com un cert fracàs personal. Sobretot quan veig al meu voltant amics o coneguts amb el seus fills , alegres, disfrutant de les coses boniques que té la vida, i que jo, ja no podré compartir mai en tú.
Anna estimada.
Vull intentar pensar com la periodista Elisabet Pedrosa que explica en el seu llibre que la mort s'ha d'entendre i viure d' una forma més lluminosa, i quan li pregunten quants fills té,  respon que tres, dos de vius i una de morta. Sempre en present, Perquè la mort no destrueix només transforma.

Anna, tú ets el nostre àngel