SANTA ANNA

Anna, ahir va ser el teu Sant, per això avui tens un ram nou de roses que t’ha portat la Montse. Estàs sempre present en els seus pensaments, Com NO! Si et va cuidar més que jo durant tots aquests anys. També va ser el sant de l’àvia, i encara que ho vam celebrar amb la familia no deixa que quan ens mirem als ulls, ens descubrim aquella tristor que portem a dins.  D’Annas en coneixem unes quantes, però  nosaltres al   sentir aquest nom només l’identifiquem amb una, la nostra ANNA, la nostra nena.

Ahir quan tornavem de Llançà,  dons ara desde el tràgic fet no hem tornat mai més a Roses i Empuriabraba que és on anavem molts estius. Vam recorrer amb el cotxe la carretera de Figueres a Banyoles  i m’enrecordava d’aquells dies que anavem al camping sempre tant alegres i divertits. Portavem el cotxe a tope i el papa ja havia marxat abans amb l’altre cotxe dons carregava les bicicletes i tot el material necessari  desde barbacoa, carpa per instal.lar a fora del bungalow , teles mosquiteres per les finestres i tota mena d’estris perquè el papa sempre porta de tot  i més . Ens ho passavem tant bé!!!. Sort d’aquets records tans bonics que ens ajuden a sobreviure.

Aquest matí  ha vingut a veurem  un dels teus companys de classe del cole de Can Puig i m’ha semblat tant gran, i he pensat que ara tú seríes ja tota una noia, dons en els teus 12 anys  eres alta i casi semblaves més gran.  He sentit una gran pena i tristessa per la vida que t’han robat. Per la nostra vida trencada,  que intentem amb molta lluita tornar a recomposar.

Sí, seguim endevant  il.luminat el camí amb el llum de boira de l’incerteça, dons la vida és així , incerta. I qui pensi que tot està controlat i que tot li va bé i que la vida li somriu dons que disfruti d’aquest moments, perquè ningú està lliure que de cop i volta tot es giri a l’inrevés.