I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dimecres, 16 de setembre del 2015

Anna el teu record es com la llum del sol que cada dia es pon amb tota
la bellesa i pau del mon, per tornar l'endemà amb tota la força i
brillantor per donar-nos vida.

 Tant de bo la poguéssim acaronar amb les nostres mans.

 Una abraçada a tota la teva meravellosa família

 Adrià, Guillem, Ferran i Teresa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada