I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




diumenge, 24 de gener del 2016

SENSE TU

Anna, tres anys que no ets amb nosaltres.
Passen els dies, alguns més clars, altres tristos pensant amb tu i els de casa teva.
Però no podem fer res!.
Hem d'anar passant la vida com es pot, recordant els teus records, les teves rialles i abraçades que tinc guardades dins el meu cor.
La teva tieta Roser de Sant Jaume que mai t'oblidarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada