avui fa 14 anys que vas néixer.
Encara m'enrecordo de la teva dolça carona.
Tú desde el principi tant tranquila i dormilega.
Tot va ser plàcid i molt fàcil.
La judit i tú vau créixer sense gaires problemes, ni malaltíes.
Per això no sé com ha passat el temps, tant i tant ràpid.
I tot just ara quan començava està més tranquila, quan ja eres una noieta,
tot es trenca i et roben la vida,
Anna, tots t'enyorem molt!.
Estàs present en nosaltres cada minut de cada día.
I encara que passa el temps el teu record és ben viu,
i de fet aquest és el motor que ens empenta a continuar amb la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada