Anna, preciosa, el teu record es fa tan present cada dia i encara més avui…, avui que hauria d'haver estat un dia de celebració per tu i pels teus, avui em fa mal imaginar-me el dolor dels teus papes, de la teva Judit, de l’àvia… costa tant escriure o dir les paraules per expressar la pena i per compartir amb ells el dolor de la teva injusta absència...
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies
T'estimem Anna, i t'estimarem sempre
Sandra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada