I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dimarts, 18 de novembre del 2014

NOVEMBRE


Anna, ja hem arribat a aquest mes dels que m’agraden poc dons els dies son curts, i la fred comença entrar a les cases. Tot i que sempre he pensat que és un mes aburrit, no deixa de captivarme els colors d’aquesta tardor. Crec que no m’havia fixat mai tant en les fulles d’un vermell  intens que tenen molts arbres de banyoles, i el soroll de les glans quan cauen dels roures del bosc de Can Puig.  Tant es aixís que la nis, la nostra gossa, s’espanta i tot quan passejem per dins, dons alguna l’hi ha caigut per sobre el cap.  LLavors, ella fa com un saltiró sorprenent-se d’on pot ser que l’hi hagi baixat allò. Com t’agradaría Anna!.

No saps bonica però que aquest Novembre ha estat molt especial. El día 9 de novembre vam anar a votar per demostrar que volem decidir sobre el futur de Catalunya. La Judit i jo vam poguer  votar aquí a Banyoles i el papa a Camprodon.  El lloc de votació pel  nostre barri era el IES Josep brugulat. Sí reina el teu institut. I jo em vaig posar la camiseta groga de la vía Catalana on hi havia imprés :tú Anna,també. Sí tú també, perqué estàs present, sí Anna segueixes sempre aquí al nostre costat i ho compartim tot amb tú desde el nostre cor. No et veiem però et sentim a dintre.


No saps com t’estimem i t’enyorem


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada