Anna bonica jo tinc pocs records de tú. Sempre que algú et menciona et recordo el dia de Carnaval de fa dos anys, a casa vostra agafant-li les pintures de maquillatge a la Judit i pujant les escales rient. Tant maca, amb un somriure i uns ullets brillants.
Ets un àngel que il•lumina la Judit cada dia, la Judit i la teva mama i el teu papa, i tots els que et recordem. Per mi era difícil imaginar el patiment de la teva família, és més, m'era impossible. Però fa poquet per coses d'aquesta vida, desgraciadament ho vaig sentir. I és terrible Anna, perquè t'anyoren tant com jo a la persona que m'ha marxat. És molt molt difícil, ha sigut un any duríssim per ells, n'estic segura! Amb lo petita que ets..tenies tota la vida per davant, ¡que injust!. Segur que tú, el teu record els dóna forces per poder seguir endavant, espero de veritat que sigui així. No havia pensat en escriure't perquè jo no et coneixia gaire però ara que conec aquest patiment necessitava donarl-s'hi una mostra de suport als teus papes, la Judit ja ho sap tot, i dir-los també que són un exemple a seguir, que espero que mai defalleixin les seves forces de tirar endavant, de lluitar per tú.
Per últim voldria dir-te que la teva germana és tant bona... ja sé que no et vindrà de nou que t'ho digui, però pensa que és capaç de consolar-me quan estic malament per molt destrossada que ella també estigui. Desitjo de veritat que estiguis bé Anna, moltes persones t'anyoren i t'estimen, i jo intentaré ajudar a la Judit tant com ella m'ajuda a mi, que quan somriu estic segura de que tú tambe ho fas. Un petó petita.
Mar Sibila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada