ANNA, ENCARA NO M'HO CREC

Anna, petita
ja fa 1 any que vam crear aquest blog
quan vam tornar a casa després de l'accident, teníem la necessitat de dir-te moltes coses que al principi no vam poguer. A poc a poc he anat sent conscient de la gravetat dels fets. De la teva absència.
Del canvi brutal fulminant de la nostra vida,
del silenci.
de la soletat de cada un de nosaltres en el nostre dolor.
De la tristesa infinita,
de està sumergit en un altre món.
De tenir la sensació de que quan més temps passa, l'enyorança és més forta
que acabes no explicant els teus sentiments als altres perquè sembla que potser ja comença a fer bastant de temps de tot.
La sensació de que no t'entenen.
La sensació de que tothom et tracta igual com si no hagues passat rés.
DONS SÍ QUE HA PASSAT
A vegades voldría cridar ben fort i devant de tothom que si que  estic fotuda,
que encara que sembla que ho porto molt serenament
tinc el cor destroçat
que encara que faci molt bona cara, per dintre tot es negre.
Que tot  i que passa el temps
jo encara no m'ho crec
no em crec que ens hagi passat
no em crec que tú no hi siguis
NO,NO I NO.
perquè?

Com pot ser que hagi perdut a la meva única germana
i arà a la meva filla?
no ho entenc.
Què tinc de diferent dels altres?
per què la meva familia a de patir tant.

A vegades observo a les meves amigues, companyes
i gent del meu voltant, i em pregunto
què tinc de diferent?
quê fet malament?
com és que tingui tantes desgràcies juntes?
jo no em vull sentir aixís
però a vegades tinc pena de mi mateixa i per la judit
estarà sola com jo.
no tindrà la companyia de la germana
la soletat obligada.

Jo que tant vaig desitjar tenir més d'un fill
no em puc creure que s'hagi repetit la història
tot i que tenir clar que la vida es molt fràgil
en el fons pensava que potser a mí no em tornaría a tocar.
Quina ironía la vida!!!

I tindré que continuar com vam fer els meus pares.
Jo, que els he admirat tant!
que forts que van ser !!
moltes vegades mirava a la meva mare i pensava
mama, que valenta,  no sé si jo sería capaç de portar-ho aixís.

Però jo a vegades m'enfando molt contra aquest destí
tinc una rabia molt forta a dintre
rabia, sí .
contra tot, contra el món.

Anna, preciosa
vull creure que estàs bé
que estàs en un lloc millor que aquest
i que com un conegut  em va dir:
hi ha persones que neixen per salvar els altres
i tú si que vas salvar, com a mínim 3 o 4 persones.

i em repetexio cada nit el que tú sempre em deies a mí
ANNA, estaràs per aquí?