LA NIS

Hola petita;

fa un parell de díes que tot es més gris,
és núbol i la pluja cau a estones, aixó fa que els ànims també s'enfosqueixin de la mateixa manera que el temps exterior.
Ahir, en però, també vam passar bones estones dons van venir a dinar tots els teus cosins: en Jordi, la Sandra, la Silvia, en Mario i en Francès i també el petit Pau. Ja saps que sobretot amb en Jordi ens fem uns tips de riure amb el seus acudits. T'en recordes!. En aquestes reunions tú sempre estàs present, en el ambient, en el aire, en les nostres mirades. En Pau està tan gran! té 2 anys i és ben ros. Una mica com el papa. A la tarda el papa i jo vam anar a passejar la nis. És una gossa preciosa, ja saps que és de la teva raça preferida. Desperta tot d'admiració quan passajem al voltant del estany o pel barri.Té molts pretendents.
És igual que la Kira, la gossa golden del nostre barri que tú tant estimaves, i que quan es veuen no paren de fer-se festes.
Anna, quines coses que té la vida!, La mestressa de la Kira en va explicar que el día després de l'accident es va escapar i la van trovar a devant de casa. Com si notés alguna cosa.
També ahir i quan vam sortir a passejar amb la nis i molt aprop de casa vam veure unes 5o 6 cuces de llum.
Feia tants anys que no n'habia vist!!. Desde que era ben petita. Son petits regals que ens fa la vida.