Anna, reina...
Primerament em vull disculpar per no escriure't durant tant de temps, saps és molt i molt difícil, però jo et segueixo recordant cada 18 i 19. M’agradaria dir-te que l'altre dia vam fer la cantata a l'auditori. Allà és on tu i jo vam actuar en el casal d'estiu...T'enrecordes? Tu eres el Ferrero Roche de l'obra, quin riure Anna,i que bé que ens ho passàvem cada matí d'estiu allà a l’ateneu. L'altre día en Quim de l’hípica va fer 50 anys, i li vam fer una festa sorpresa, no s'ho esperava!! Com m'hagués agradat que haguessis estat al meu costat, vaig pensar en tú, perquè sé que t’encantaven els gossos i allà n’estava ple. Ai Anna, que dur que es fa la vida sense tu, donaria el que fos perquè estiguessis aquí, i poguer tornar a sentir el teu: Beeeeeeeeertins! O Bertiññññña! Et trobo molt molt molt a faltar, mai podré expressar la buidor que tinc dins meu. Anna espero que tot aixó sigui un mal són. Poguer despertar-me, anar cap a l'escola i veure’t allà amb la teva maleta de topus, feliç com sempre. Anna, han canviat tant les coses des de que ten has anat... Espero poguer tornar a veure't i explicar-te les meves histories de por, i veure el teu somriure tan i tant magnífic. Siguis on siguis, des de aquí abaix et cuidaré, peró tu dóna’m forces.
Primerament em vull disculpar per no escriure't durant tant de temps, saps és molt i molt difícil, però jo et segueixo recordant cada 18 i 19. M’agradaria dir-te que l'altre dia vam fer la cantata a l'auditori. Allà és on tu i jo vam actuar en el casal d'estiu...T'enrecordes? Tu eres el Ferrero Roche de l'obra, quin riure Anna,i que bé que ens ho passàvem cada matí d'estiu allà a l’ateneu. L'altre día en Quim de l’hípica va fer 50 anys, i li vam fer una festa sorpresa, no s'ho esperava!! Com m'hagués agradat que haguessis estat al meu costat, vaig pensar en tú, perquè sé que t’encantaven els gossos i allà n’estava ple. Ai Anna, que dur que es fa la vida sense tu, donaria el que fos perquè estiguessis aquí, i poguer tornar a sentir el teu: Beeeeeeeeertins! O Bertiññññña! Et trobo molt molt molt a faltar, mai podré expressar la buidor que tinc dins meu. Anna espero que tot aixó sigui un mal són. Poguer despertar-me, anar cap a l'escola i veure’t allà amb la teva maleta de topus, feliç com sempre. Anna, han canviat tant les coses des de que ten has anat... Espero poguer tornar a veure't i explicar-te les meves histories de por, i veure el teu somriure tan i tant magnífic. Siguis on siguis, des de aquí abaix et cuidaré, peró tu dóna’m forces.
LA TEVA BERTA QUE TAN T'ESTIMA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada