aquí Banyoles día de forçes comunions.
Encara m'enrecordo fa 5 anys quan tú vas fer la primera comunió.
Quan vam anar a comprar el vestit, al principi et vas enprovar roba molt de comunió que no t'agradava gens, però vam trovar un vestit molt senzill d'estil ibicenc que només de posar-lo ja et vas transformar amb aquell aire fresc i rialler, i et vas començar a moure't com si els peus no et toquessin a terra, com un ocellet que vol volar. I aixís amb la teva alegría i senzillesa vas anar a fer la comunió. Després de la ceremònia vam anar cap a casa dons la nostres celebracions sempre han set molt cassolanes amb la nostra familia i alguns amics. Que bé que ens ho passavem!!
Habiem guarnit tot el nostre garatge amb guirnaldes i globus.
Quin riure amb tots els tiets i cosins.
En aquell día encara hi havia l'àvia Teresa i l'avi Joan. Ara tots dos també han marxat, com tú. La vida! que trista, sobretot quan et pren el que més estimes. Anna, no saps quan t'enyorem, jo encara no sé com podem viure sense tú. No ho sé!, La vida ens arrosega, en la rutina diaria, en el día a día. Potser sort d'aquesta qüotidianitat dons ens obliga a fer les coses: aixecar-nos al matí, menjar, anar a treballar o escola en el cas de la Judit, menjar, dormir. Les coses bàsiques per anar només sobrevivint. Ara no es tracta de viure en el sentit ampli de la paraula. De moment sobrevivim dins aquest dolor tant intens que omple el nostre cor. Anna, la nostra vida ja mai serà igual, segur que amb el temps com diu molta gent, que no paren de recordar-te que el temps tot ho cura, es calmarà aquest dolor. Però tot i així viurem amputats de la teva presència, de tot el que eres i tenies que ser. I tú reina, eres tant !maca!, tant!bona nena! Per aixó Anna, com ho hem de fer ? sense Tú.
Desde allà on siguis enviants tant sols una mica de la teva força i alegría.
PETONS AL CEL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada