CONCERT DE PRIMAVERA

Hola princesa;

 Fa uns  dies que plou i tot es molt gris.
Aquest temps fa que la tristesa i la melangia sigui més present.
Anna, com t'enyorem tots.

Com diu la Berta; el día 9 de maig l' institut Josep Brugulat va fer com cada any el seu concert de primavera.
Per nosaltres va ser un día difícil, teniem ganes de veure la Judit cantar, però al mateix temps amb l'angúnia  al cor dons  els teus companys de curs  també hi actuaven i tú no hi eres.
Et vaig buscar mentre cantavem i s'em feies present en els cabells rossos i llargs d'alguna de les noies o en els ull blaus d'un altra. M'imaginava que estaves a l'escenari amb la teva carona feliç i potser amb nervis per sortir a cantar. Però no Anna, no és aixís i per més que a vegades sembla un somni, cada día al matí quan em llevo descobreixo que la teva absència es la crua realitat. Però també vam tenir un moment d'intensa emoció dons quan cantaven els de 4t de eso en una de les cançons, i sense saber-ho nosaltres, la Judit es va sentar a devant del piano i va començar a tocar. Anna, que orgullosa que haguessis estat de la teva Judit, amb aquells cabells tant rossos, llargs i brillants sota els focus, tocant tranquilament. Per mí va ser un moment màgic i en aquella suavitat dels seus dits  vaig pensar que tú estaves amb ella, sí, allà,  al seu costat.
Anna, bonica, passen els dies i a vegades no sé ni com tinc forçes per respirar, per caminar.
Tots nosaltres , la teva familia, soms segons la María, una amiga que també va perdre el seu fill, discapacitats emocionals.Sí, realment es aixís, tenim una mancança que durarà per sempre i  tindrem que anar lluitant per sobreviure en aquesta pena.

Petons al cel.