Amistats

Perdona Anna, la vida m´ha canviat. Ja no sóc igual.

Ultimament miro les coses diferent de com les mirava abans. Abans tot anava bé, tot era correcte, només era voler més. Era una desgràciada, una desgràciada que no mirava el que tenia, mirava el que volia. Si, és difícil d´entendre, jo tampoc no ho enteinia fins ara, ara que he canviat

La Pili ( la nostra tutora, la professora de català) ens va passar un reportatge, un reportatge que el missatge era valorar les coses. I jo pensava que l´havia entès, fins avui.

Un cop baix m´ha arribat al cor. Dolgut, desgràciat, inesperat, horrible… Anna sóc l´única noia de 2nA que no té mobil, l´única. El principi no en feia gaire cas. Desprès tots en van tenir menys jo. Però jo tampoc el volia. Fins que un dia el vaig nessecitar i el cervell em va mentir, em deia que si, i jo com una desgràciada nomès feia que perseguir-lo. Fins avui, fins ara. Que m´he fet gran i he vist que nomès faig que demanar i que no sè valorar el més important. LES AMISTATS. Siguin com siguin encara que les conegui poc o molt. Totes són importants. I sé que totes en el fons, totes, també senten alguna cosa per tu. Gran o petita, però tots la senten.

Sigui com sigui. Ara no vull aconseguir un mobil. Ara el que vull es ser feliça amb totes les AMISTATS que tinc, fer-les crèixrer, donar-li oportunitats, aprofitar-la i no parar de conèixre gent. Anna ets tu qui m´ha ensenyat a fer-les crèixrer, a donar-li oportunitats, aprofitar-la.

Gràcies per tot Anna, i a tots aquells que m´heu donat més oportunitats. Mai serà tard.

Aina Prats Turró