Anna primer de tot disculpar-me per fer tant que no t'escric... realment no puc...es que és una merda no poder-te dir les coses a personalment és una merda pensar que haurem de passar la resta de les nostres vides sense tu... el 9 d'octubre va ser el meu aniversari... tot i que vaig estar rodejada de moltes persones notava una buidor, una buidor que em va matar interiorment. És tant dur aparentar que estàs bé quan en realitat et sents com una merda. Porto massa temps sent forta, porto massa temps aguantant els plors ... el cap de setmana passat van ser les fires d'aquí Banyoles vam quedar amb la teva família el dilluns, m'ho vaig passar molt bé però veia la meva germana la Laia i la teva germaneta la Judit juntes parlant de les seves coses ... quan veia l'escena em venien ganes de plorar pensava: estan juntes perquè tu i jo no ho estem? Perquè tu i jo no ens podem explicar les coses? Aguantava les llàgrimes com podia... veia la Laia i la Judit com anaven agafades per el braç i jo sense donar-me'n conta vaig estirar el braç esperant que me'l agafessis com hauries fet sempre ... però per molt que esperes ningú me'l podria haver agafat mirava el meu braç i mirava la situació. No puc Anna no puc... els dies 18 i 19 apareixen en tots els meus malsons ... i el pitjor de tot es que apareixen en els nostres dies... apareixen sempre sense excepció ... Anna diria que això es tot no puc continuar escrivint ja que les llàgrimes han inundat la pantalla ... una favor Anna riu per mi ... riu per la teva família ... riu per tots ... t'estimo molt Anna
De la teva Meri
De la teva Meri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada