9 ja? 9? de veritat? Començo a perdre el compte...1 segon sense tú és una eternitat, un segon sense tú és molt de dolor, un segon sense tú és el més horrible que hi ha en aquest món...s'em posa la pell de gallina Anna, s'em posa la pell de gallina de pensar que he viscut aquest 9 mesos com els pitjors mesos de la meva vida sense la teva presència, i saps què és el que m'ajuda a tirar endevant? Els records. Recordo moltes coses i em venen moltes coses viscudes amb tú i això fa que en el meu cor encara hi segueixi havent una petita espurna que m'ajuda a continuar endevant, que em diu que no em rendeixi i que em diu que he de continuar per tots, per la judit, la teva preciosa germana que cada dia me l'estimo més, tampoc m'imagino un segon de la meva vida sense ella, després ja seria un infern, més del que és ara...Veig els teus pares Anna i en els seus ulls t'hi veig a tú, miro a la meva germana Mariona i en els ulls t'hi veig a tú, sé que estàs en totes les coses que faig, sé que m'ajudes en cada decisió, sé que estàs al meu custat en tot moment i et noto, de veritat que et noto, noto una escalfor particular, em sento protegida, em sento capaç de tirar endevant per mi i per totes les persones que t'estimen i t'estimaran sempre tan i que compartim el mateix dolor. I es que tinc la grandíssima sort de tenir amb mi l'àngel més preciós i magnífic que haurà arribat mai allà dalt. Un àngel que ho il·luminava tot amb el somriure, un àngel que era capaç de fer maravelles, un àngel que només tocant-te feia que et sentissis amb energia, amb ganes de menjar-te el món. Ets un àngel amb el que he pogut viure i compartir els millors 15 anys de la meva vida. I recordo temps enrere que m'enfedava quan no em compràven el que volia, o no em deixàven anar a algun lloc en concret...en resum que m'enfedava per tonteries que ara desitjaria poguer-les tornar a passar però amb tú al meu custat perquè realment no en tenia ni idea del que és la vida...I estic molt enfedada amb el destí, moltíssim, em sento incapaç davant d'ell, no puc fer res només plorar i plorar i preguntar-me perquè...però també he d'estar molt i molt agraïda amb ell, i amb tu princeseta. He d'estar molt i molt agraïda d'haver pogut passar aquests 13 anyets al teu custat, de tenir la sort de formar part de la teva vida, d'haver-te pogut conèixer, d'haver-te pogut abraçar i fer-te mil petons, d'haver-te pogut veure crèixer...d'haver pogut respirar i viure un trosset de vida al teu custat.Perquè ho donaria tot Anna, donaria tot el que tinc i tot el que arribaria a tenir mai per tan sols poder-te veure una vegada més, poder-te fer un últim petó, poder-te abraçar molt fort i dir-te que t'estimo, que t'estimo molt...
La teva Laia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada