La meva princeseta petita.. Cada cop em quedo amb menys paraules, cada cop em costa mes escriure't.. No entenc res, costa fer-se a l'idea que tot això és veritat. I el primer que vull fer és demenar-te perdó, perdó per tardar tant en escriure't, però cada cop em costa més..
Tot i que no t'escrigués, no deixo de pensar amb tu, cada dia ets a la meva ment, et recordo a cada moment.
Tot i que no t'escrigués, no deixo de pensar amb tu, cada dia ets a la meva ment, et recordo a cada moment.
Veus la foto? És un cridaangels, el meu cridaangels..
A la teva germana li van regalar, i li van dir que sempre que et volgués cridar, et volgués sentir més aprop, que només el fes tocar.
I és el que faig jo, des del primer moment que el vaig comprar no l'he deixat de tenir entre les mans, de sentir-te amb mi. He desitjat tants cops tornar-te a veure, tants cops he enfonsat el cap entre els meus brasos i m'he desfogat per adonar-me'n que tot això és així..
Per què el temps no es para? Per què no espera a que tornis? Per què a ell li és tant fàcil passar de segon a segon?
Si t'haig de ser sincera, no entenc res, mai ho he entés, i ara menys. Són tantes les raons per a les que et necesitem aqui, amb nosaltres. Tantes les raons que fan odiar tot el que va passar. Tanta la il•lusió de tornar a començar..
Digem, digem petita, com es veu tot des d'aqui dalt? Digem que somrius, digem que no ens has oblidat.. digem que mai ens abandunaràs!
Nosaltres des d'aqui a baix lluitem, lluitem per a tu, i per la teva familia. Perquè com bé et vaig dir des del primer moment, els cuidarè com si fos l'ultim dia, perquè són una familía única, diferent, especial.. Són la teva família.
No m'havia passat res tant fort com tot el que ha passat radera aquell 18.. No m'havia arribat a imaginar mai, que la teva absència amb faria tant de mal, suposo que perquè mai m'hages suposat que això passaria..
Tinc por, por de que a mida que el temps pasi se'm oblidin aquells ulls tant blaus, aquell somriure tant tendra, aquella dolça veu.. Però per una altra banda tinc un força, la teva força, que em fa recordar cada un dels punts del teu rostre, i fa que no dubti ni un segon, de que sempre et recordarè..
Ets el nostre àngel Anna, aquell que sense veure't ens dónes les forces per seguir endavant. Ets la rao del somriue dels teus pares, de la teva germaneta, del meu i el de molts.
Saps què? La teva estimada germana s'ha apuntat a hip-hop a on vaig jo, i se'm iluminen els ulls al veure com lluita per apendre aquell pas que no li surt, quan treu aquell somriure quan la miro de raüll, se'm iluminen els ulls al veure les ganes que té de lluitar, d'enfontar-se a la vida. Però ho fa per tu, la única rao ets tu. Ella et vol demostrar que està orgullosa de ser la teva germana, que està orgullosa del gran àngel amb el qual ha pugut compartir durant 12 anys, tot tipus d'emocions, de sentiments.
Mai deixarem que el temps ens faci oblidar-te, per a nosaltres no estàs absent, no del tot..
Petita, no puc més, des del primer moment que he comensat l'escrit ja se'm inundaven els ulls, no tornarè a tardar tant en escriure't. Però com tu saps, et tinc present a tot moment.
Gràcies per fer tant especials aquests 12 anys al nostra costat, gràcies per ser qui eres, gràcies per deixar aquest bonic record que ens fa seguir endevant.
T'estimo Anna. Per sempre*
I és el que faig jo, des del primer moment que el vaig comprar no l'he deixat de tenir entre les mans, de sentir-te amb mi. He desitjat tants cops tornar-te a veure, tants cops he enfonsat el cap entre els meus brasos i m'he desfogat per adonar-me'n que tot això és així..
Per què el temps no es para? Per què no espera a que tornis? Per què a ell li és tant fàcil passar de segon a segon?
Si t'haig de ser sincera, no entenc res, mai ho he entés, i ara menys. Són tantes les raons per a les que et necesitem aqui, amb nosaltres. Tantes les raons que fan odiar tot el que va passar. Tanta la il•lusió de tornar a començar..
Digem, digem petita, com es veu tot des d'aqui dalt? Digem que somrius, digem que no ens has oblidat.. digem que mai ens abandunaràs!
Nosaltres des d'aqui a baix lluitem, lluitem per a tu, i per la teva familia. Perquè com bé et vaig dir des del primer moment, els cuidarè com si fos l'ultim dia, perquè són una familía única, diferent, especial.. Són la teva família.
No m'havia passat res tant fort com tot el que ha passat radera aquell 18.. No m'havia arribat a imaginar mai, que la teva absència amb faria tant de mal, suposo que perquè mai m'hages suposat que això passaria..
Tinc por, por de que a mida que el temps pasi se'm oblidin aquells ulls tant blaus, aquell somriure tant tendra, aquella dolça veu.. Però per una altra banda tinc un força, la teva força, que em fa recordar cada un dels punts del teu rostre, i fa que no dubti ni un segon, de que sempre et recordarè..
Ets el nostre àngel Anna, aquell que sense veure't ens dónes les forces per seguir endavant. Ets la rao del somriue dels teus pares, de la teva germaneta, del meu i el de molts.
Saps què? La teva estimada germana s'ha apuntat a hip-hop a on vaig jo, i se'm iluminen els ulls al veure com lluita per apendre aquell pas que no li surt, quan treu aquell somriure quan la miro de raüll, se'm iluminen els ulls al veure les ganes que té de lluitar, d'enfontar-se a la vida. Però ho fa per tu, la única rao ets tu. Ella et vol demostrar que està orgullosa de ser la teva germana, que està orgullosa del gran àngel amb el qual ha pugut compartir durant 12 anys, tot tipus d'emocions, de sentiments.
Mai deixarem que el temps ens faci oblidar-te, per a nosaltres no estàs absent, no del tot..
Petita, no puc més, des del primer moment que he comensat l'escrit ja se'm inundaven els ulls, no tornarè a tardar tant en escriure't. Però com tu saps, et tinc present a tot moment.
Gràcies per fer tant especials aquests 12 anys al nostra costat, gràcies per ser qui eres, gràcies per deixar aquest bonic record que ens fa seguir endevant.
T'estimo Anna. Per sempre*
Júlia Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada