Hola a tots, a tota la gran família del blog de l'Anna.
Una compaya m'ha fet arribar aquest poema i vull compartir-lo amb tots vosaltres:
LA MORT NO ÉS RES
La mort no és res: jo tan sols sóc a l'altre costat.
Jo soc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m'heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet: no empreu pas un to diferent,
ni solemne ni trist.
Continueu rient del que ens rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra
com sempre s'ha fet, sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat,
Ella és el que sempre ha estat, el fil no s'ha trencat.
Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè soc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no soc pas lluny,
just a l'altre costat del camí.
Charles Peguy
Una abraçada,
Sandra Saques
Sandra, que bonic el poema!
ResponEliminaJo intento que sigui aixís
Viure amb l'Anna encara que no estigui present.
Mercè
Preciós,tendre,inoblidable com l'Anna i tota la seva família
ResponElimina