Anna cada dia penso més en tu... En els teus preciosos ulls blaus, la teva cabellera llarga i rossa, la teva simpatia, la teva amabilitat,... El temps corre molt ràpid, cada vegada més, i cada dia, cada minut, cada segon que passa és un moment més que no et tenim al nostre costat. Tothom està molt trist d'haver-te perdut perquè eres una nena molt especial, una nena única i una nena per confiar-hi! Anna jo a 1r d'ESO anava al costat de la teva classe i quan fèiem fila per entrar et vaig mirar, i tu em vas somriure... El teu somriure ràpidament se'm va encomanar. Cada dia passo amb l'autobús per allà a on va passar l'accident i només de veure-ho un segon ja em venent ganes de plorar.... També coneixia a la Carla la teva amiga i veïna que també hi era quan va passar l'accident. La coneixia perquè els seus tiets viuen al costat de casa meva i ens vèiem de tant en tant... I quan la veig amb la teva germana, la Judit que t'estima moltíssim com molta altra gent, allà caminant i sortint de l'institut sense tu, Anna. Sense tu!! <3<3<3 Penso en tots els records que ens has deixat i en tot el que ha passat que és ben injust!!!
T'estimem molt Anna, i passi el temps que passi, mai t'oblidarem!!
Mireia Viñas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada