Algunes nits em poso a pensar, sembla que no pensi en res però en realitat penso amb tot, cap de les meves preguntes té resposta, cap resposta té sentit..

Em fa mal veure que moltes de les coses que abans tenien sentit, el perden tot amb al llarg del temps. Cada cop intento buscar les raons de tot, les explicacions de les coses, i no les trobo..

 

Tinc por, por de la nit, de que me'n vagi a dormir i que l'andemà tot hagi canviat, que res sigui igual. Tinc por de que el temps pasi, i de perdre a persones que són la peça clau per mi, com té perdut a tu. Tinc por de fer lo incorrecte i que després no hi hagi marxa enrere.. Mils pors em volten per el cap i no sé com les haig de treure, no sé com afrontar-les.

 

Em faig la forta, però sóc débil, hi ha moltes situacions a les quals jo sola no puc superar, intento no perdre les forces, els anims, però res pot controlar-ho.. Però saps que petita? Tinc sort, sort de tenir les amigues que tinc, entre d'elles la teva germaneta, elles són les que amb una mirada, una paraula, un peto o una abraçada et fan veure la part positiva per molt que no n'hi hagi, fan veure que has de lluitar, lluitar per elles! Perquè en aquesta vida me n'adono que sense elles no seria qui sóc, no hauria acabat mai de treure la persona que vull ser. I elles m'han acceptat en tot moment, m'han apoiat en les derrotes i m'han fet costat a les victories i això és el millor que puc tenir.. Però... Tu també em fas falta.. Perquè Anna, hi han moments que només tu podries arreglar, farides que amb la teva presencia curaries i amb la teva mirada i la teva sutil rialla sicatritzaries tots els mals.

 

Sòn sis mesos, sis mesos sense tu, perquè? Perquè el temps passa sense aturar-se? Perquè si nosaltres encara no entenem res!

 

La mort fa la seva i no deixa res a canvi, sinó un buit enorme i un munt de preguntes i, de vegades, com ara, algunes respostes. Ens quedarà un forat que no podrem tapar fàcilment. Diuen que el temps ho cura tot, però jo no n’estic tan segura.

Si més no, hi queda la cicatriu, que tot i el pas dels anys ens recordarà sempre que allà, a la nostra ànima, tenim un senyal, un senyal que ens farà memòria, ens recordarà que en un temps de la nostra vida vas estar aprop nostre: per a alguns un curt temps al teu costat; i per a d'altres un llarg temps.

 

Anna, ens has deixat rastre, un rastre agradable d’alegria i d’un somriure constant, de molta humiltat. Un cop més, gràcies per poder ser amiga teva. Ens trobarem de nou.

 

T'estimo, t'estimo molt princesa!

 

Júlia Molina