La teva Abuelina, que t'estima

Estimada Anna, fa 365 dies que no hi ets. No sé com hem passat els dies sente tu. Et trobem tant a faltar, el teu somriure, els teus acudits. Estem tant tristos tots, els teus pares, la teva germana, Judit i jo.
Anna, recordo com em cridaves: "Abuelina... Abuelina...", jo et mirava i em deies: "Àvia, que és broma" i han passat els dies, plorant i rient.
Anna, estimada, espero allà on siguis que haigis trobat un Àngel que et marqui el camí, una persona molt estimada que fa molts anys també ens va deixar, la meva filla, Montse, que mai l'he oblidat i sempre està dins del meu cor.
Espero que estigueu tots plegats, junt amb l'avi, Joan. Sempre us tinc dins al meu cor, us estimo i us estimaré sempre.
Espero que algun dia pugui tornar a retrobar-me amb vosaltres per poder fer-vos una abraçada molt forta, mils petons i poder tornar a somriure com abans.

La teva Abuelina, que t'estima.