Anna, avui és un dia molt trist: fa un any que estem sense tu, un any que no et tenim aquí amb tots nosaltres, un any sense els teus ulls preciosos, un any sense els teus cabells rossos, un any sense el teu somriure, un any sense poder-te escoltar…
Això és duríssim Anna, duríssim!
Tot això sembla un somni… un somni en el que encara ningú s’ha despartat…
Un malson molt dolorós que sembla realitat… i per mala sort ho és.
Ojalà hagués sigut un d’aquells malsons que tenim a vegades que semblen reals, però després quan et despertes veus que tot era mentida i et tranquilitzes…
No oblidis mai que sempre seràs el nostre àngel, la nostra estrella més lluent que ens guiarà el camí, les nostres il•lusions, els nostres somriures, les nostres rialles, i la millor ! Passi el temps que passi mai t’oblidarem. Et trobem molt a faltar !
Que siguis molt feliç, preciosa! ♥♥
T’estimem i t’estimarem per sempre ♥
Mireia Viñas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada